Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

clau2

1 1 f. [LC] Peça de metall que, introduint-la en el forat d'un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar. La clau de casa. La clau de l'armari, del calaix. Ficar la clau al pany. Treure la clau del pany. Girar la clau. Tancar amb clau, sota clau. Tancar una porta amb pany i clau.
1 2 f. [LC] Clau de contacte.
1 3 [LC] clau de contacte Dispositiu que engega el mecanisme electrònic d'un vehicle.
1 4 [LC] clau mestra Clau que tanca i obre tots els panys d'una casa.
1 5 [LC] clau falsa Clau feta ocultament per forçar un pany.
1 6 [LC] donar la clau de casa a un fill Donar-li permís per a sortir i entrar quan vulgui.
1 7 [LC] claus de sant Pere Claus simbòliques amb què ha d'ésser oberta la porta del Paradís.
2 f. [LC] Allò que dona o impedeix l'entrada, el domini, etc. Gibraltar és la clau del Mediterrani. Les Termòpiles eren la clau de Grècia. La clau d'una línia de defensa.
3 1 f. [LC] Allò que cal conèixer per a entendre una cosa. La clau d'un sistema. La clau d'un missatge xifrat. La clau d'un enigma.
3 2 f. [IN] Cadena de caràcters que es fa servir per a identificar una dada elemental.
3 3 [LC] clau de temes [o clau de problemes] Document que conté llurs traduccions, llurs solucions.
4 f. [LC] [usat sovint adjectivalment en forma invariable] Essencial, indispensable. Paraules clau. Indústria clau.
5 1 f. [MU] En mús., signe col·locat al començament d'un fragment que ens indica quina ratlla del pentagrama correspon a una nota determinada, i per consegüent les ratlles i els espais en què cal escriure les altres notes de l'escala musical. Clau de sol en segona. Clau de fa en quarta.
5 2 f. [MU] Signe que s'escriu abraçant, a l'esquerra, dos o més pentagrames.
5 3 f. [FL] [LC] Signe gràfic ({, o també, }) que s'escriu abraçant per dalt o per baix dues o més columnes contigües o, posat verticalment, dues o més línies successives situades a la seva dreta o esquerra.
6 f. [LC] [SP] Presa 1 5.
7 f. [MU] Clavilla 1 2.
8 1 f. [IMI] [LC] Eina que serveix per a collar o descollar. Clau anglesa. Clau cigonya. Clau fixa.
8 2 [IMI] [LC] clau d'una aixeta Part que es fa girar per obrir-la o tancar-la.
8 3 [IMI] [LC] clau d'un rellotge Clau que serveix per a donar-li corda i avançar-lo o retardar-lo.
8 4 [LC] [MD] clau de dentista Instrument per a l'extracció de les dents.
9 1 f. [AQ] [AR] Dovella central que clou un arc o una volta.
9 2 [AQ] [AR] [LC] clau de volta a) Peça circular i decorada col·locada a la part central d'una volta de creueria.
9 2 [LC] clau de volta b) Element fonamental d'una idea, d'un projecte, etc.
10 f. [MU] Peça metàl·lica adaptada als forats d'alguns instruments de vent, que permet d'obrir i de tapar els forats en ésser accionada pels dits.
11 f. [MU] Eina per afinar instruments de corda.
12 1 f. [TRA] Peça metàl·lica que subjecta l'arbre del llagut al banc d'arborar.
12 2 f. [TRA] Trancanell d'una barca.
13 f. [DE] Peça o mecanisme que servia per a disparar les armes de foc antigues.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions